L'Estatut des de fora

El mes passat em vaig passar una setmana tancat a Henley, una escola de negocis anglesa, estudiant temes d’estratègia empresarial. Va ser una setmana intensa y no vaig tenir ni temps ni ganes de seguir els debats polítics a Catalunya.

El divendres de tornada a Barcelona, en veure a l’aeroport del prat les portades del diaris amb en Mas i Maragall abraçats i els títols de “Tenim estatut”, vaig pensar que segurament en el viatge de tornada havíem d'haver passat per un forat negre, que ens havia transportat a una Barcelona d’un univers paral·lel. Com podia ser que haguessin arribat a un acord si el dilluns quan vaig marxar no s’entenien de cap manera !!!!!

Un cop recuperat de l’ensurt i de descobrir que em trobava a la Barcelona correcta, em va invadir un sentiment d’orgull i felicitat. Es difícil de d’escriure però estava realment emocionat, suposo que el fet que els representats del meu país es posessin d’acord, em reafirma el meu sentiment de pertanyença a una col·lectivitat de persones que tenen unes idees, una cultura i uns interessos comuns.

Com molts ja sabeu, des de fa un any treballo a Madrid de dilluns a dijous. No cal que us digui que a Madrid el tema de moda es l’estatut, i es clar molta gent m’interpel·la i em pregunta al respecte de la meva opinió

Sincerament no se valorar encara l’ús pràctic a la meva vida professional de moltes de les coses que vaig aprendre a Henley. El que us puc assegurar, es que el concepte bàsic d’estratègia m’ha servit de molta ajuda per explicar el perquè de la necessitat d’un nou estatut.

Avui en dia en un món competitiu i global, cap empresa no pot pensar sobreviure a llarg plaç sense definir una estratègia, i l’essència d’una estratègia es segons em van ensenyar, pensar en: “How you are going to do better by being different”. O dit d’una altre manera, les empreses han de decidir que volen fer millor que les altres, i pensar com ho aconsegueixen a partir d’algun tret diferencial.

El països, nacions, comunitats, o com vulgueu dir-li tenen el mateix repte, han de decidir quin paper volen jugar en aquest mon global i definir com ho aconsegueixen. Pero aquest es el primer pas, un cop fet aquest exercici be el mes complicat, que es posar-ho en pràctica. Posar-ho en pràctica vol dir definir inversions, decidir polítiques,...... i sens dubte Catalunya necessita un nou estatut per poder fer tot això.