Durant els meus anys de vida universitària, acostumava a dedicar una de les setmanes de vacances a passar uns dies al monestir de Solius. El primer cop que hi vaig anar va ésser per preparar uns exàmens de Setembre, després però, hi anava només per “vici”, per compartir uns dies amb la comunitat de monjos cistercencs.Recordo una vegada, que la meva estada va coincidir amb la celebració de la diada de Sant Bernat (fundador del cister). Per celebrar l’ocasió, el pare abat va convidar al monestir al cardenal Jubany, ja retirat aleshores del bisbat de Barcelona.
El cardenal va celebrar la missa i ens va acompanyar al sopar. L’àpat era una mica mes elaborat que de costum i com a fet excepcional, al primer plat (no recordo si l’abat o el cardenal), ja van donar permís per parlar.
La conversa del cardenal Jubany era d’allò mes interessant, amanida tothora d’anècdotes i curiositats. Hi va haver però un petit moment de solemnitat, desprès que un monjo li preguntes al cardenal, pel futur de l’església. Juvany va contestar que probablement era inevitable que l’església hagués de tornar a les catacumbes per trobar-se amb ella mateixa.
Porto les últimes hores intentant digerir l’últim document pastoral de la conferencia episcopal
L’església que avui ens presenta la pastoral, esta fora de la societat, amagada a les catacumbes d’un integrisme incomprensible. Però ha on ens trobem avui no es l’important, segurament la nostra situació es part d’un procés històric necessari. L’important es construir l’església que n’ha de sortir, y aquesta es sens dubte la nostra responsabilitat ineludible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada