dissabte, d’abril 19, 2008

Informe al difunt

Fa temps, vaig llegir una entrevista al físic i poeta David Jou en la qual li pregunten sobre si pensa sovint en la mort, ell respon que de vegades, comenta que creu que es bo fer de tant en tant una reflexió sobre les limitacions temporals de la nostra vida, ja que això ens ajuda a agafar perspectiva sobre a on estem, sobre el que estem fent i sobre allò que volem fer.


Recordo que quan vaig llegir l'entrevista em va sobtar aquest comentari, suposo que em va sobtar perquè un cop llegit sembla quelcom molt evident i natural, però jo no m'ho havia plantejat mai així, sincerament poques vegades m'havia plantejat la meva vida com quelcom que te un inici i una fi.


Com que la memòria humana te la capacitat d'emmagatzemar ràpidament en llocs de difícil accés allò que no ens agrada, el pensament sobre la la finitut de la meva vida va quedar ràpidament aparcat. Fa uns dies però la lectura d'un llibre em va fer recuperar-lo. El llibre es “informe al difunt” , en aquest llibre la Teresa Pàmies descriu l'últim període de la vida del seu marit, Gregorio Lopez Raimundo, lligant-ho les cartes de condol que li van arribar i amb un conjunt de fets i anècdotes del conjunt de la vida del seu marit. M'ha agradat el llibre, a part de per tal i com esta escrit, perquè dona la visió de la mort com el punt culminant d'una vida intensa i perquè m'ha ajudat a recuperar pensaments que potser tinc massa aparcats.

1 comentari:

roland ha dit...

No hi peso en el final. Visc al dia sense gaires plans. Potser per això en Pardo, profe de filosofia de l'Institut, em va dir que no era profund.