El miracle dels autobusos

Fa unes setmanes els cartells d’uns autobusos a Barcelona van aconseguir un miracle, que tornéssim a parlar de Deu. I es que entre tants debats de futbol, de política, d’economia i sobre qui ha d’esser el proper nominat a Gran Hermano, Deu ha anat quedant relegat a l’esfera de les coses privades i personals, que es aquell calaix on amaguem tot allò que no volem compartir amb els altres. Aquest es un calaix on fins fa poc i guardàvem la sexualitat, però avui en dia, ja es mes fàcil parlar i comentar les nostres tendències i predileccions sexuals, que no argumentar i debatre sobre quines son les nostres creences i opcions religioses.

Es per aquesta raó, que els anuncis als autobusos, han esdevingut una alenada d’aire fresc. De cop, a les tertúlies radiofòniques, han aparegut teòlegs explicant la seva visió raonada de la fe, s’han fet debats televisius amb ateus i creients argumentant les seves posicions i molta gent ha reflexionat oberta i públicament sobre les seves creences. M’agradaria pensar que molta gent, s’ha allunyat dels estereotips de persones intransigents que sovint transmeten les jerarquies religioses, i han descobert persones amb una fe oberta i dialogant.

Els cartells dels autobusos no han agradat a tothom, sobretot a alguns creients, que voldrien que Deu estigues tancat a les Esglésies, amb llicencia això si, per sortir a manifestar-se quan ells volen. Però als altres, creients i no creients, ens em d’alegrar que la campanya ens hagi tret de la letargia col•lectiva que rodeja el debat religiós. Tinc l’impressió, que Deu, al llarg de l’historia sempre s’ha empescat la manera d’alliberar-se de preconceptes i sortir a trobar-nos, no se com s’ho fa, suposo que per això es Deu.