diumenge, d’agost 27, 2006

Soledat i companyia

Ahir la Natalia em va donar per llegir un escrit d'opinió de la Remei Margarit publicat a la Vanguardia que recomano a tothom. Parla de la soledat i la companyia, ens explica com la soledat es un estat inherent a la persona humana, naixem sols i morim sols durant la vida ens relacionem però en els moments mes transcendents de la nostra vida estem inherentment sols.

Molts cops ens intenten vendre la falsa impressió que la felicitat i l'èxit pertanyen a aquells que es troben sempre en companyia. Tal i com l'article comenta jo tampoc crec que sigui així, la felicitat es troba en la verdadera amistat que es aquella que respecta els espais personals i esta disposada si fa falta.

Tant a la parella com amb els amics, companyia i soledat formen un binomi on l'equilibri es necessari. Només des de la reflexió necessàriament solitària podré elaborar i tenir unes experiències que després podré compartir i enriquir amb d'altres.

La pregunta es com aconseguir l'equilibri. No ho se, però tant sols el fet de pensar-hi segurament ja m'ajuda a acostar-m'hi.

1 comentari:

Roland ha dit...

Aquella frase típica de vers de padrí de casament "abraça però deixa que circuli l'aire" ho resumeix tot molt bé.