En Ramon Bassas em convida a un nou experiment “Blogger”, comentar de forma conjunta amb d'altre gent un mateix tema. Ens proposa l'article d'Andres Ortega al país “En lo que falla la izquierda”, on es comenta el perquè els partits d'esquerra estan perdent suport en les últimes eleccions a tot Europa . Vinga m'hi apunto ......En la meva opinió l'esquerra no ha fallat en res, simplement ha arribat un moment en que no es necessària, o almenys no ho es en el model d'esquerra social-democrata. Deixeu-me explicar, l'esquerra políticament parlant va néixer després de la revolució francesa i va créixer en l'entorn de les desigualtats de la revolució industrial, per defensar i aconseguir societats mes justes.Em entrat en un nou paradigma post-industrial, on tothom, en els països mes desenvolupats parla de la política com a gestió i no de reformes estructurals. En aquest entorn els esquemes clàssics dreta/esquerra, son difícils de defensar, això no vol dir que no hi hagin reptes importants per fer societats mes justes i perquè el progrés arribi a tothom. Però l'esquerra socialdemòcrata situada en el realisme polític no te res diferencial a aportar.
Els resultats de les últimes eleccions a Europa on molts ciutadans han votat majoritariament partits de “centre” o “centre-dreta”, denoten simplement al meu entendre, que els ciutadans han vist aquests partits mes capacitats com a gestors de l'entorn públic. Si els partits anomenats d'esquerres no accepten aquest canvi de paradigma i s'entesten a veure la política des de una dialèctica dreta-esquerra, o de “justos socials”-”injustos socials”, estaran fent un mal favor a les societats que tan han ajudat a desenvolupar, i ho fan perquè no aporten res de nou al discurs polític que ens permeti entre tots, parlar, discutir i en definitiva avançar.
El futur ens planteixa enormes reptes no només en la gestió dels recursos i de les capacitats actuals, sinó també en com es pot globalitzar el model de societat del benestar que disfruta occident. No hi ha cap llei escrita que ens digui que el model “capitalista occidental” que ha funcionat en els últims anys en un entorn limitat, funcioni i sigui sostenible en el futur, sobretot en un entorn globalitzat.
Tota la societat i especialment aquells que es dediquen a la política, han de començar a parlar del futur i ho han de fer sense etiquetes i pre-conceptes, perquè en aquest nou entorn necessitem imaginació i noves idees, es la nostra responsabilitat envers aquells que precedim.
En Ramon ens demanava fer-ho en quatre linees, ho sento, tot i que després de rellegir-me ja he retallat molt, no he sabut sintetitzar-ho mes ;-).
1 comentari:
Els sentimentals i nostàlgics no tenim res a fer?
Publica un comentari a l'entrada