diumenge, de setembre 09, 2007

Les regles del Joc

Fa no gaires anys un president del govern Español del partit popular va dir que si els preus dels pisos pujaven volia dir que la gent els podia pagar, ergo, i això ho afegeixo jo, el govern no havia d'intervenir per intentar aturar-ho. Fins aquí res d'estrany, en una economia de mercat les polítiques lliberals deixen que l'oferta i la demanda s'autoregulin de forma natural i bàsicament podem parlar del dos escenaris, si hi ha molta demanda de pisos i la gent els pot pagar els preus pugen, si al contrari hi ha poca demanda i/o la gent no els pot pagar els preus baixen. Curiosament l'ex-president només va comentar el primer escenari.

Simplificant-ho molt i fins allà on jo ho arribo a entendre, el que esta passant a Estat Units es que em passat d'un escenari a un altre, la gent no pot pagar les hipoteques posa els pisos a la venda i l'exes d'oferta fa que els preus baixin. Aquesta reflexió neutre de la economia ens amaga però dels drames humans de les famílies que s'han quedat sense casa, o la gent que ha vist com els prestamistes els embargaven tot el que tenien, però aquestes son les regles del joc.

Si les regles del joc semblen clares, no entenc perquè dijous passat el senyor Miquel Angel Arias Cañete, secretari executiu d'economia i treball del PP, en referència al manteniment del tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE), fes les següents declaracions: “La decisión del BCE da un respiro a un país tan endeudado como España”. L'expresident ens havia dit que els preus pujaven perquè la gent ho podia pagar i per tan no s'havia de fer res, ara resulta que tots estem preocupats perquè resulta que la gent no pot pagar i si que s'han de prendre mesures.

A mi em sembla que canviar les regles del joc a mitja partida no pot ser bo, o les canviem a l'inici o les mantenim fins al final.

2 comentaris:

Roland ha dit...

Però això és política, no?

Anònim ha dit...

llegir tot el bloc, bastant bo