Dins de la praxis política, una de les sortides mes utilitzades quan s'han de prendre decisions impopulars, es catalogar-les com les opcions que implicaven un “mal menor”. Així es va catalogar el llançament de la bomba atòmica a Hiroshima o mes recentment la necessitat de presons de Guantamo.
Aquesta setmana a Barcelona em vist com el govern municipal també utilitzava la categoria de “mal menor”, en aquest cas però, per justificar l'actitud de NO prendre decisions. La Tinent alcalde de l'ajuntament, Imma Mayol, donava suport a la decisió del govern municipal de no actuar davant de tots el aldarulls ocasionats pels seguidors del Rangers a Barcelona, i o feia dient que “el remei hagués estat pitjor que la malaltia”.
El raonament pot semblar coherent, però amaga una lògica perversa. Si un govern no actua per por de les conseqüències, on es posa el llisto del que es acceptable i el que no ? Depenen de la magnitud conseqüències ?, No estem donant el missatge que la llei no s'aplica depenent del que facis, sinó depenent de la força que tinguis per coaccionar.
A part de tenir una lògica perversa, deixar que borratxos es pixin per tot Barcelona incloent-hi, el monument a Macià, es mostra d'una gran falta d'autoestima. Jo vaig passar pel centre de Barcelona el dia del partit i en alguns moments tenia la sensació de figurant de Port Aventura, em pensava que en qualsevol moment em pararia un d'aquells homenots vestits de blau i em demanaria que li portes una cervesa. El pitjor es que segurament per no tenir problemes, n'hi hagués anat a buscar una, pregant perquè tot seguit no em fes ensenyar-li a ballar sevillanes.
1 comentari:
Quanta raó !
La teoria del mal menor és la que mou el món.
Ep, però en aquest cas jo com a polític hagués fet el mateix. Al final una pixada s'esvandeix i aquests amb una mica de sort no tornen a venir en molts anys.
Publica un comentari a l'entrada