dimarts, de desembre 25, 2007

La meva jubilació

Diuen que el director nord-americà John Huston va fer la següent reflexió: Davant d'un repte tens dos opcions, pensar que ets capaç de superar-lo o pensar que n'ets incapaç i segurament en ambdós casos tinguis raó.

Ahir passejant per Mataró a les vidrieres d'una sucursal de Caixa Manresa em vaig trobar amb el cartell que veieu a l'imatge. Fins on jo tinc coneixement el que m'assegura la meva jubilació es l'estat al qual religiosament i de manera mensual faig una contribució en forma d'impostos directes. Fins ara, almenys que jo sàpiga, aquest mateix estat que es tan eficient a recollir les meves contribucions no ha dit que en el futur no pagarà la meva jubilació. Potser els senyors de Caixa Manresa tenen alguna informació sobre “l'estat del món” que jo desconeixo ??? si fos així i algun d'ells llegeix el meu bloc els agrairia que m'ho fessin saber per apuntar-me al seu pla de pensions.


A dia d'avui, el gran repte que les societats europees tenen davant seu, es com s'han de gestionar els recursos públics per aconseguir mantenir l'estat del benestar del que gaudim actualment. Per això es imprescindible que entre tots i sense perjudicis o falses expectatives, fem un debat obert de les necessitats i possibilitats que tenim.


El que estic convençut que no em de fer, es començar a ser negatius i a autolimitar el poder de reacció dels nostres poders públics i de les nostres societats en general. Per que assumir com impossible el fet que en el futur els estaments públics puguin suportar una bona part de l'estat del benestar, es la manera mes segura d'aconseguir que això es torni una realitat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Val, però quin pla d'estalvis tens tu?

Unknown ha dit...

M'agrada que siguis tan optimista!
Pot ser són els mateixos bancs i caixes que ens posen la por el cos pq caiguem a les seves mans mansualment...