Sortir de l'armari

“Una església no viu només de fe, sinó principalment de les celebracions de la fe. Celebrar no es fer un ritus, sinó ritualitzar la vida davant de Deu i els germans” (Leonardo Boof)

Durant l'any 2007, varem veure com part de la jerarquia eclesiàstica catòlica sortia a manifestar-se per diversos motius, molts dels quals tenien una dubtosa inspiració cristiana. En aquest inici del 2008, uns mesos abans de les eleccions, la conferencia episcopal ens ha facilitat a tots els creients una guia de reflexió per ajudar-nos a decidir el nostre vot. Alguns dels continguts d'aquesta guia son clarament desafortunats i inciten a pensar que la conferencia es decanta per una opció política.

El que mes m'està sorprenent de tots aquests esdeveniments, no son els actes i les actituds de la jerarquia, sinó la posició pública de molta gent tant als diaris, per la radio o la televisió que reconeixen que son cristians i catòlics, i que no per això estant d'acord amb les actituds de la jerarquia. Fins fa ben poc, molts dels que avui es declaren cristians, no haguessin gosat dir-ho perquè entenien que les creences son quelcom que pertany a la part mes íntima i privada de cada persona. Avui però, davant del perill de que l'església quedi ofuscada per les idees pròpies d'alguns , crec que molts han sentit la necessitat de sortir de l'armari, per explicar que ells també son església.