“Una església no viu només de fe, sinó principalment de les celebracions de la fe. Celebrar no es fer un ritus, sinó ritualitzar la vida davant de Deu i els germans” (Leonardo Boof)
Durant l'any 2007, varem veure com part de la jerarquia eclesiàstica catòlica sortia a manifestar-se per diversos motius, molts dels quals tenien una dubtosa inspiració cristiana. En aquest inici del 2008, uns mesos abans de les eleccions, la conferencia episcopal ens ha facilitat a tots els creients una guia de reflexió per ajudar-nos a decidir el nostre vot. Alguns dels continguts d'aquesta guia son clarament desafortunats i inciten a pensar que la conferencia es decanta per una opció política.
El que mes m'està sorprenent de tots aquests esdeveniments, no son els actes i les actituds de la jerarquia, sinó la posició pública de molta gent tant als diaris, per la radio o la televisió que reconeixen que son cristians i catòlics, i que no per això estant d'acord amb les actituds de la jerarquia. Fins fa ben poc, molts dels que avui es declaren cristians, no haguessin gosat dir-ho perquè entenien que les creences son quelcom que pertany a la part mes íntima i privada de cada persona. Avui però, davant del perill de que l'església quedi ofuscada per les idees pròpies d'alguns , crec que molts han sentit la necessitat de sortir de l'armari, per explicar que ells també son església.
1 comentari:
Ben dit Oriol
Publica un comentari a l'entrada