Es l'hora de la filosofia

Segurament si Atenes no hagués perdut la guerra del Peloponès (431a.c 403a.c), aquesta ciutat hagués continuat el seu creixement i lideratge a la regió per uns quants anys mes, però la derrota va portar a Atenes a un període gris de la seva historia amb episodis especialment negres com la tirania dels trenta tirans.

Una de les conseqüències d'aquests fets, es que joves nobles i brillants com Plató, que en teoria s'haurien dedicat a la política i als afers relacionats amb l'administració de la ciutat, varen quedar desenganyats de tot el sistema polític i social que tant enorgullia als seus pares, citant al mateix Plató: “Jo que inicialment només em delia per llançar-me a la política, en contemplar com totes les coses anaven d'ací d'allà, vaig acabar en una mena de rodament de cap”.

Es aquest desengany en allò que està establert, aquesta creença allò en que ha funcionat en el passat no te perquè funcionar en el futur , aquesta convicció que s'han de repensar e models establerts, el que fa que joves com Plató abracin la filosofia com a manera de trobar solucions als problemes que se'ls presentaven.

La filosofia es en gran part una reflexió estructurada i critica de tot allò que ens envolta, incloent-hi els nostres models socials, aquesta reflexió i esperit critic son sempre necessaris, però molt mes en èpoques de desconcert estructural com les que estem vivint en els nostres dies. Quan alguns plantegen “revisions del capitalisme” o nous models socials, crec que el primer haurien de fer es demanar l'opinió als filòsofs, aquests ens haurien d'ajudar a fer-nos les preguntes correctes abans de començar a prendre qualsevol acció: Quins son els nostres objectius com a societat ? Quin son els valors que volem potenciar ? .......

Un cop ens haguem fet les preguntes correctes i ens haguem posat mes o menys d'acord en les respostes i en els objectius, es aleshores quan haurem de parlar amb economistes, enginyers.... per demana'ls hi com podem aconseguir-los. Si ens fixem en el que em fet fins ara, crec que ha estat començar la casa per la teulada, preguntar a tothom especialment als economistes, com s'hauria de solucionar el problema sense saber a on volem que ens porti la solució.