Grupillos i el Barça

Suposo que per fer-nos la vida mes fàcil, tenim la tendència a classificar a la gent. Posar a tothom en un grup determinat, ens permet generalitzar idees i conceptes, ens permet utilitzar marcs conceptuals com a elements de referencia per fer judicis i així estalviar-nos d'interpretar en profunditat a cada moment les actituds i idees de les persones.

No només son els altres els que quan ens miren desde fora ens classifiquen, a nosaltres mateixos ens agrada agrupar-nos en categories, ja sigui categories polítiques, religioses, d'amistats ....... . Tenir la sensació de pertinença a un grup ens dona seguretat i ens permet desenvolupar-nos mes fàcilment, ja que ho fem en part en un entorn que considerem afí a nosaltres.

El punt de debat es si la nostra a pertinença als grups es indefinida, o per contra, podem anar canviat de grups en el transcurs del anys. La resposta lògica sembla que sigui que podem anar canviant de grups, en cas contrari estaríem obligatòriament cenyits a seguir sempre dins d'un mateix marc conceptual, i això ens impediria qualsevol raonament crític. La realitat però ens ensenya que això es difícil, externament un cop estem classificats es difícil que ens identifiquin d'un altre manera, i també internament a nosaltres mateixos ens costa donar el pas, ens costa sortir de la zona confort en que ens trobem.

Un dels problemes de canviar de grup o d'idea, es que sempre pensem en els grups com a elements confrontats, i això fa que canviar es pugui interpretar com una traïció. També perque canviar es pot interpretar com un signe de debilitat, ja que s'assumeix un canvi en les plantejaments anteriors.

Ja fa unes setmanes que els mitjans de comunicació van plens de teories explicant els secrets de l'èxit del Barça actual, si m'ho permeteu, m'afegiré al debat. Per mi, un dels secrets de l'èxit, ha estat la capacitat que han tingut diferents actors dins del F.C Barcelona per acceptar canvis de grup i d'idees. Alguns exemples; en Pep Guardiola era membre la candidatura de l'oponent a l'actual president, tot i així, l'any passat va ser nomenat entrenador de l'equip filial i aquest any, en un aposta arriscada, entrenador del primer equip. Un altre exemple, alguns jugadors que no entraven oberta i públicament dins els plans de futur de l'entrenador, donat a que en el seu moment no es varen poder traspassar, es van integrar plenament en la plantilla, i van acabar convencent a l'entrador de que podien formar part d'aquest equip.

En les properes eleccions presidencials al club, hi ha el perill que les candidatures siguin formades per grups molt tancats en si mateixos i enfrontats amb la resta, estructurats només al voltant de personalismes. Sinó fos així, i en canvi es formessin grups mes heterogenis, estructurats al voltant d'idees que permetessin el debat intern i extern, estic segur que el Barça en conjunt tindria un futur tant brillant com el de l'actual primer equip.