dimecres, de desembre 02, 2009

El botiguer que no vaig coneixer

Cada cert temps, faig allò que ens agrada tant a molts mataronins, sortir a passejar pel centre de la ciutat, rambla amunt, rambla avall, sense cap objectiu en concret. Últimament m'ha sorprès el moviment comercial, sempre em trobo amb noves botigues, bars, cafeteries, ..... que fa poc han obert, també percebo que al mateix ritme, molts comerços estan en traspàs o tanquen directament.

Potser es que les meves passejades son molt dilatades en el temps, però el fet es que tinc la sensació de que molts dels nous establiments tenen una vida molt efímera. Abans quan passejava i veia alguna botiga nova que m'agradava, sempre pensava en que ja hi entraria en una altre ocasió, ara, ni que sigui per fer el xafarder, intento entrar-hi a la primera, ja que me trobat en algun cas en el que no he tingut una segona oportunitat.

Es normal que s'obrin i es tanquin establiments, forma part de la lògica d'una economia de mercat, a mi però sempre em fa una mica de pena. Normalment, redera de l'aventura empresarial que es obrir un comerç hi ha una persona o un grup de persones que han dedicat molt temps a pensar que poden oferir als futurs clients, que han buscat els recursos econòmics, segurament avalant amb els seus patrimonis personals o els de familiars, i que han dedicat moltes hores i esforços perquè allò tires endavant.

Crec que en aquests moments en que tothom diu que tot esta tan malament, sigui el que sigui, aquests emprenedors que se la juguen i s'arrisquen, haurien d'ésser considerats els nostres petits herois quotidianitats. Jo els admiro, tinguin mes o menys èxit en la seva aventura