Estava assegut amb la meva neboda petita veient com els seus germans anaven amb bicicleta, quan em va comentar que ella també volia una bicicleta i que ja l’havia demanat als seus pares. Jo, amb aquell to de veu pausat que fem els grans quan parlem als nens petits, li vaig dir que potser era una bona idea esperar a Nadal i demanar-la als Reis. Em va contestar que no, que no s’havia portat molt bé i que potser aquest any els Reis no li farien cas.
Llegint el diari les darreres setmanes, m’he recordat diversos cops d’aquesta conversa. El primer cop, llegint sobre el cas Millet, em preguntava si aquest senyor quan robava diners de donacions populars per fer-se la casa, encara més gran, o quan utilitzava el Palau pel casament de les filles, sabia que no s’estava portant bé. També m’he recordat de la conversa amb la meva neboda quan llegia sobre els pressumptes suborns del cas Gürtel. Em preguntava si tots aquests polítics sabien que acceptar regals a canvi de favors estava malament.
La resposta sembla evident, no pot ser que persones adultes i ben educades, no sàpiguen diferenciar allò que està bé d’allò que està malament. Jo, però, faria algun matís, veient la tipologia dels personatges i l’estil d’algun dels delictes; el senyor Millet i companyia deuen pensar que allò que han fet, tot i que és il·legal, es podria considerar “normal” i fins a cert punt moralment acceptable. Fet que ens ha de fer reflexionar, ja que aquesta actitud, des d’un punt de vista social, és més greu fins i tot que el propi delicte.
(Publicat al Tot Matarò 24/10/2009)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada