Un malson

Ahir a mitjanit em vaig despertar entresuat, estava tenint un somni bastant desagradable. Em trobava al vestuari d'un camp de futbol, ja canviat i preparat per sortir a escalfar, quan me n'adono que m'he deixat les lentilles. La primera idea que em passa pel cap es no dir res a ningú, però després de pensar-ho un moment prefereixo explicar-ho a l'entrenador. Per desgracia meva aquell dia només tenim un porter (raó per la cual segurament jo anava a ser titular), l'entrador em pregunta amb un to asseveratiu si igualment puc sortir a jugar, i jo amb una mirada de gos moix li dic que si.

El partit ens va força be i tot just començar fem un gol preciós, obertura a la banda i remat de cap. Però a partir d'aleshores l'equip contrari comença a atacar, i jo començo a passar-ho molt malament, sobretot pateixo en les pilotes altes, pilotes que tot sigui dit, ja mai han estat un dels meus punts forts. A mes com que miro a tothom amb els ulls mig tancats, intentant millorara la meva visió, crec el contrari s'adona de la meva debilitat, se sent un “altas, altas que no las pilla”.

Al voltant d'aquest moment es quan em desperto per primer cop, i em dic a mi mateix que soc ben imbecil de patir així en un somni. Decideixo que em tornaria a dormir i que continuaria el meu partit, ara però amb una visió ja perfecta. Malauradament les coses no van com jo volia, em torno a dormir i el partit continua, però els meus problemes de visió també. Cada cop el meu equip està mes nerviós, i finalment el desastre es materialitza. Corner tancat, em quedo sota el pals, i un contrari remata dins de l'àrea petita a menys de un metro meu.

Em torno a despertar, ara a part de nerviós emprenyat, perquè sóc incapaç de controlar els meus propis somnis. Dono unes voltes al llit i intento tornar a dormir.