Gracies

A en Masó i als veterans del Juventus, perquè em deixen jugar de mig ofensiu.

Al físic i poeta David Jou, per fer-me sentir tant poca cosa i fer-ho de manera tan agradable.

A la Natàlia, per fer-me sentir a vegades la persona mes important del mon.

A les noies de la guarderia, perquè fan part de la feina que hauria de fer jo.

A les infermeres del geriàtric de la meva tia, perquè fan una feina que jo no seria capaç de fer.

A la pediatra d'urgències, per no perdre el somriure el dia de nadal

A la Maria, per que entre altres coses m'ha ajudat a valorar de manera diferent els meus pares

Als meus pares, perquè sense ells no tindria la Maria

A la senyora que ve a ajudar-nos a netejar el pis, perquè la vida era mes complicada abans que ella vingues.

Al mecànic de la peugot que em va atendre quan em vaig equivocar posant benzina al meu cotxe diesel. Vaig entrar al taller enfonsat, i vaig sortint-ne creient que aquest error era la cosa mes natural del mon, i a mes culpa del fabricants de cotxes i les benzineres.

A les meves germanes, perquè no m'imagino sense elles.

Als pets per fer-me pensar, riure i ballar.

Als meus amics, per ser els meus amics.