Diumenge 19 de Juliol, Catedral d´una diòcesi del centre-est de Brasil, no era el Matogroso interior i allunyat del bisbe Pere Casaldàliga, ni el nord-est pobre i a voltes sub-desenvolupat, ni una zona de favelas de Rio o Sao Paulo, ni una església petita d´una zona rural. No, era la celebració de diumenge de l´esglesisa principal d´una ciutat prospera. Plena de gent del que podriem anomenar classe mitjana i alta, gent que podríem suposar que te sensibilitats diferents a altres comunitats cristianes mes deprimides.
La pregaria comunitària, es la proposada per la conferencia nacional dels bisbes del Brasil, i fa referència a la trobada intereclesial que en aquells dies fan les Comunitats Eclesials de Base del Brasil ( CEBs ) que aquest any fa especial èmfasi en la defensa dels pobles indígenes, la pregaria diu així:
- Som les CEBs del Brasil en missió profètica, ecumènica i transformadora
- En opció pels pobres, en defensa de la terra de l´aigua i de la vida.
- Del ventre de a terra, profanada pel latifundi depredador, ens arriba el clamor dels pobles indígenes i del poble sense terra.
- Dels nostres camps i de les nostres ciutats en arriba el clamor per la justícia i per la pau.
Em de destacar la manera diferent que els pobles indígenes construeixen les seves relacions amb la natura, basades en la seva espiritualitat .......
.. volem compartir l´experiencia de Deu, viscut a les nostres comunitats, però oberts a les veritats de l´altre per junts construir quelcom nou: el dret sagrat a divergir, el dret donat per Deu a ser i pensar de manera diferent i a permetre que l´alltre sigui ell mateix amb la seva identitat ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada