dissabte, de setembre 12, 2009

País Normal

Ja instaurada com a tradició nacional, els dies previs a la diada, desde diferents àmbits i posicions polítiques es dediquen a predicar i recordar-nos que no som un país normal. L'argumentari i els exemples es podrien dividir en dos categories, els típics i tòpics de cada any: Un país normal no pot celebrar la festa nacional en l'efemèride d'una derrota, cap país normal es preocupa i discuteix sobre les banderes que estan penjades als ajuntaments, no es normal que encara hi hagin manifestacions reivindicatives. Per altra banda, cada any apareixen alguns elements particulars que reforcen i engreixen l'argumentari de la nostra suposada anormalitat: No es normal que el president d'un club de futbol vagi a una manifestació política, no es normal que l'ajuntament d'un poble permeti un referèndum sobre la independència­.


La tant citada normalitat no ve mai donada pels atributs del subjecte, en aquest cas Catalunya, sinó per la comparació dels atributs d’aquest subjecte amb el atributs d'un model “ideal” de normalitat. Evidentment doncs, la perspectiva de la normalitat de Catalunya, no es la mateixa, depenen de si el nostre model es la comunitat de Castilla la Manxa o la República d'Irlanda.


Si la dicotomia es Castilla la Manxa o Irlanda, personalment escullo Irlanda, però potser aquest enfocament es massa simplista. Si fem l'esforç de mirar el món amb una mica de perspectiva, buscant aquesta idolatrada normalitat, tot es torna més difús. Es normal Xina, important exportador i al mateix temps regim comunista; es normal Rússia, on desapareixen periodistes; es normal Estats Units, principal econòmica mundial, sense un sistema universal de salut i Itàlia, Veneçuela, Cuba, Colòmbia, ....


Catalunya, com molts altres països i societats te reptes col·lectius molt importants, reptes als que no trobarem solució buscant la comparació amb d'altres. Però això no ens fa anormals, simplement fa que aquest sigui un lloc magnífic per viure, on moltes coses passaran, coses que haurem de somiar, lluitar i construir conjuntament.

(Publicat al Tot Mataró 10/11/2009)