Bones Intencions

Una de les meves “bones intencions” d'inici d'any va ésser millorar la meva forma física, en clara decadència els últims anys. Per concretat una mica mes “l'intenció” en qüestió, vaig decidir que havia de fer com a mínim alguna activitat esportiva tres cops per setmana, recomanació que per cert havia vist en un fulletó del meu centre de salut.

Els dissabtes al matí quedo per córrer amb el meu amic Agustí, al meu parer hi han poques coses tan avorrides com córrer, potser nadar, però la veritat es que se sua bastant i a Mataró hi han bons itineraris. També el cap de setmana, jugo a futbol en una lliga de veterans, si veiéssiu el ritme de joc i els minuts que jo jugo, potser no em deixaríeu contar-ho, ho se, però es que en necessito tres. Com que encara em faltava una activitat esportiva, vaig decidir d'anar un dia entre setmana al gimnàs.

L'únic horari que tinc disponible per anar al gimnàs, es a primera hora del matí. Així doncs, decidit a complir els meus bons propòsits, ja em teniu ple de lleganyes entrant en aquella sala plena de maquines estranyes i bicicletes estàtiques. El que mes em va sorprendre es el munt de gent gran que hi havia, no podia entendre perquè aquella gent, que en teoria tenia tot el temps del món, es llevava a aquelles hores intempestives a fer exercici.

Fa poc vaig resoldre el misteri, m'estava dutxant prop d'un grup d'aquest en teoria jubilats, i vaig sentir-ne la conversa. Un explicava que tenia molta presa, havia de passar a casa d'un fill, recollir els nets i portar-los a l'escola, després al migdia també els anava a recollir. Un altre, també anava atrafegat, havia d'ajudar la jove a la botiga a primera hora i després anava a la parròquia per ajudar a l banc d'aliments. L'ultim, sembla que s'havia separat feia poc, tenia nova parella, i avui anava a Barcelona a veure una exposició, no ho deia molt convençut.

Surto del gimnàs tot content, no per l'exercici, sinó perquè penso que de moment encara tinc feina, perquè em queden bastants anys vida laboral, i perquè sembla que el govern esta molt interessat en que me'n quedin uns quants mes.

Postdata: Ja al cotxe escolto la radio, avui una ministra a vingut a inaugurar un nou i gran hospital, també s'ha aprovat la construcció d'un túnel molt important a no se on. Com que les administracions no tenen diners, suposo que tot això ho pagaran demanant crèdits, crèdits que un dia s'hauran de tornar, juntament amb els corresponents interessos. Per tant no m'haig de preocupar, si seguim a aquest ritme no caldrà que em jubili (Publicat al tot Mataró 12/03/2009)