dimarts, de maig 04, 2010

El mercat

Anar a comprar els dissabtes al mercat es molt mes que un acte de consumisme
necessari, no consisteix només en aprovisionar-nos de fruites, verdures i altres aliments per tota la setmana, per molta gent, anar al mercat, conté implícita tota una filosofia de vida, i pels mes adeptes es converteix quasi en una religió. Al mercat, no només es compra, sinó que es parla, es comenta, es compara, s'olora, es mira i es toca.

Cada parada es diferent, i cada comprador te les seves preferències i manies. A mi fa poc se'm va jubilar el pagès al que comprava la majoria de la verdura, quan em va comentar que s'anava a jubilar i que ja no posaria mes la parada, se'm va desmotar el món. Pel to de veu que li va donar a les seves paraules, crec que aquest home no era conscient de l'important que ell era en la meva vida. El pagès en qüestió era de Sant Vicenç, la majoria de la verdura era de producció pròpia, de casa, que deia ell, jo li comprava el que tingués, sinó hi havien mongetes, doncs comprava bledes, sinó tenia enciam, li comprava escarola, sinó tenia coliflor, li comprava bròcoli. Tenia material que no ensenyava a la part del davant de la parada, el tenia amagat en caixes a darrera, eren les joies que guardava pels clients “preferents”, tenir-hi accés, em va costar anys i repetides insinuacions.

Poc a poc he anat trobant altres parades i fonts de subministrament, però no ha estat un procés ni ràpid, ni senzill, les variables son moltes: preu, qualitat, .... tot i que seguramentla mes important es el grau de complicitat entre el que ven i el que compra.

La litúrgia del mercat, no s'acaba al dissabte, al contrari, el dissabte es només l'inici d'un ritual que dura tota la setmana. Recordarem on varem comprar aquelles taronges, i ens preguntarem si eren millors o pitjors que les de la setmana passada. Comentarem que comprar les maduixes va ser un error, encara no es època, no son dolces i les varem pagar molt cares.

Diuen que som el que mengem, si es així, cosa que no dubto, molts som allò que els
nostres mercats ens ofereixen, serà doncs qüestió de cuidar-los.