Et miro, em rius i em fonc
Et dono el dit i me l'apretes
A mitja nit, quan la teva mare dorm, tu i jo ens expliquem coses
Penso en que seràs de gran
Penso en que quan tu siguis gran, jo ho seré molt mes encara
Fins aleshores molta sort i moltes gracies per ser amb nosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
EL PARE DIU QUE L'HAS COPIAT
em diuen que falta un accent al primer que pq i no no s'enten.
Penso que si, que li falta l'accent però que sense ell també l'he entès, i el trobo tendre com tots els primers moments que es viuen quan ets pare.
Oriol no m'agrada que la Maria tant
petita em tregui la llengua,sort
que ho fa rient.
Jo, quan tu eres petit,també pensava què series de gran.
Estic contenta de la teva trayectòria
Endevant. LA MARE
K MACOOO EL POEMAA
I LA MARIAAA
DWWWW
Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada