dilluns, de febrer 18, 2008

Poema per la Maria

Et miro, em rius i em fonc

Et dono el dit i me l'apretes

A mitja nit, quan la teva mare dorm, tu i jo ens expliquem coses

Penso en que seràs de gran

Penso en que quan tu siguis gran, jo ho seré molt mes encara

Fins aleshores molta sort i moltes gracies per ser amb nosaltres.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

EL PARE DIU QUE L'HAS COPIAT

Anònim ha dit...

em diuen que falta un accent al primer que pq i no no s'enten.

Unknown ha dit...

Penso que si, que li falta l'accent però que sense ell també l'he entès, i el trobo tendre com tots els primers moments que es viuen quan ets pare.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Oriol no m'agrada que la Maria tant
petita em tregui la llengua,sort
que ho fa rient.
Jo, quan tu eres petit,també pensava què series de gran.
Estic contenta de la teva trayectòria
Endevant. LA MARE

Anònim ha dit...

K MACOOO EL POEMAA
I LA MARIAAA
DWWWW

Anònim ha dit...

Felicitats.